Trangènics!

 

Enigmes que presenten els transgènics!

L'home elabora els aliments per tal de que arribin a una mida concreta o més rendible que les naturals. Aquestes son plantes transgèniques. El blat de moro és l'únic aliment que permeten a Catalunya que sigui transgènic. Aquí la meitat del blat de moro es transgènic i la meitat natural, els naturals poden ser deborats pels cucs. Els transgènics no poden ser afectats pel cuc ja que tenen un bacteri que mata el cuc.

Per fer un transgènic hem de trobar el gen adient per codificar la síntesi de la proteïna que toqui. (sintetitza la toxina per matar el gen).  Aquest es porta fins a l’altre organisme que volem inserir. El blat ara podrà sintetitzar i també produir la proteïna que volem.  és a dir, acoblem el gen que volem que es produeixi contínuament perquè es produeixi genèticament igual que l'altre.

El blat  el poden utilitzar per fer medicaments. Contra la Sida. (Pomada Vaginal) Es fa amb blat ja que es molt més econòmic. També el blat de moro esta en tot el mon, seria fàcil que cada país fabriqués el seu propi medicament. Però el procés en si és molt car.

La pomada contra el virus actua neutralitzant una part del virus i impedeix que ataqui les cèl·lules humanes.

Una proteïna es una cadena d'aminoàcids. Una proteïna transgènica els aminoàcids estan en un ordre diferent.

El pol·len però, pot arribar a fecundar aliments transgènics per tant es poden contaminar. Per saber si hi ha contaminació es fan proves per si una planta té transgènic o no.  S'ha de saber bé perquè per una llei s'ha d'etiquetar  si és un transgènic o no.  Perquè no es contamini s'ha de separar 25 metres els camps de blat de moro o conrear en èpoques diferents. Ara bé, si és ecològic és molt difícil ja que ha de tenir un 0% de transgènic. Això perjudica a la cadena , ja que si no pots alimentar les gallines amb blat ecològic tampoc obtindràs ous ecològics.

Definicions

Les paraules que he trobat en el text " Les efemèrides de l'Agustí " que crec que estan relacionades amb la Biologia son:

Penicil·lina: Nom genèric de diversos composts d'origen natural o sintètic, efectius contra múltiples bacteris i alguns fongs.

Antibiòtics:   Substància química produïda per microorganismes com a resultant d'una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.

Infecció: Introducció en l'organisme d'elements patògens capaços de desenvolupar-s'hi i de produir-hi substàncies tòxiques.

Medicina: Ciència i art que comprèn l'estudi de l'home sa i de l'home malalt i el coneixement dels mitjans de prevenir i de guarir les malalties i també la tècnica d'aplicar-los.

 

 

Bactericida:  Qualsevol agent químic o físic que pot causar la mort als bacteris

 

Bacteri: Classe de microorganismes unicel·lulars d'estructura procariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa, que viuen en tots els medis i són causa de múltiples malalties.

 

Lisi: Fenomen consistent en la destrucció total o parcial del contorn de la cèl·lula i en la dispersió del citoplasma.

Osmosi:    

En un sistema format per dues dissolucions de concentracions diferents, però amb el mateix dissolvent, separades per una membrana dita semipermeable, tendència a passar dissolvent de la dissolució menys concentrada a la que ho és més. Fongs:  Regne d'organismes vius constituït per individus unicel·lulars o pluricel·lulars, amb el cos constituït per hifes que formen un miceli, sense clorofil·la, de vida sapròfita, paràsita o simbiont, integrat per les classes dels ficomicets, els ascomicets, els basidiomicets, els mixomicets i els deuteromicets.   Biosíntesi: Síntesi de substàncies complexes a partir d'altres de més simples, amb despesa d'energia, efectuada per éssers vius Fermentació: Procés de transformació d'un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s'esdevé amb despreniment de gasos o sense. pH: Logaritme decimal canviat de signe de la concentració d'ions d'hidrogen que dóna una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució. Biotecnologia:   rocessos de transformació en què intervenen o per a la creació de substàncies noves mitjançant biosíntesi específica. Al·lèrgies: Estat de susceptibilitat exagerada de l'organisme davant un agent determinat, el qual és innocu per a la majoria de les persones Mort:Cessació de la vida Tractament: Manera de tractar algú o alguna cosa. Antídot: Substància que actua sobre una metzina i n'evita els efectes tòxics Aminoàcid: Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.

 

 

 

 

 

 

GATTACA

Aquesta aventura s’endinsa quan un noi intenta convèncer que pot ser tant bo com els vàlids. Ell no ho és. Al néixer Vincent  se li fa una proba i surt que té problemes de salut, risc alt en determinades malalties de cara el futur.. Per aquest motiu els seus pares decideixen tenir un segon fill, un fill el qual serà seleccionat genèticament, és a dir, descartaran totes les possibles malalties que pogués tenir i aplicant tots els avantatges possibles. 

Vincent i el seu germà juguen sovint a veure qui pot nedar més i tornar,més ràpid,després a la costa. Ells son conscients que cada braçada recorreguda és una braçada més lluny del punt de partida.  

El somni de Vincent és entrar al GATTACA i per això fa el possible per accedir-hi. Ho decideix quan guanya el seu germà, ho decideix quan el venç i s’adona que ell pot realitzar el seu somni. 

Marxa de casa i desgraciadament tant sols troba feines de neteja a causa del seu currículum que el destaca com a un no-vàlid. Però és tanta la casaualitat que aconsegueix entrar a GATTACA  amb l’equip de neteja.

A partir d’aquí decideix fer un pas més. Sap d’un noi que és genèticament perfecte però que va tenir un accident de cotxe i va resultar amb cadira de rodes. El plà és que ell es convertirà amb un home genèticament perfecte amb el nom d’aquest invàlid.

Comença la transformació de persona. I comença la reincorporació del Sr. Jerome Morrow a GATTACA.

Després d’un assassinat en ple dia de feina el cos de policia  busca pistes per que els condueixin al veritable assassí.  Sospiten d’ ell ja que perd una pestanya.

Després de dies d’investigació el cap de l’ investigació descobreix que en "Jerome" no és realment en Jerome sinó que el reconeix el mateix Vincent, aquell nen fins i tot amb qui les  tardes d’hivern més fredes nedava sense parar.  Després de tant de temps, els dos germans es tornen a retrobar.

No el delata i abans de poder complir el seu somni en Jerome, l’home que realment és un individu genèticament perfecte, li dona una carta la qual només podrà obrir quan ja realitzi allò que sempre ha somiat.

CONCLUSIONS I OBSERVACIONS:

Aquest treball de genètica m’ha sigut útil, ja que mentre anava comparant diferents característiques dels meus familiars i meves, he vist quines d’aquestes he heretat de cadascú. Tot i que és molt difícil de veure a vegades. M’atreviré a dir que sóc “el producte d’una bona mescla de gens” tant m’assemblo a la meva mare com el meu pare.

No he aconseguit fotografies que s’aproximin a la meva edat actual del besavi per part materna del meu pare. Però n’he vist i he pogut observar quan era més gran i és molt semblant al meu pare. Per tant, jo també tinc una retirada amb la fesomia  (cara rodona).

Tothom diu que som iguals a la mare. El meu nas clarament és Salicrú i la  mida dels  meus ulls també. Menys el color, tant els avis com els tiets tenen els ulls verds, blaus , grisos, menys la meva mare i tots els cosins. Els meus pares tenen els dos els ulls marrons, així que el genotip dels meus ulls domina el marró.

Per moltes semblances que tinguem, jo continuo pensant que la Xènia i jo som molt diferents, però no ho negaré pas, no és el primer cop que comparo fotografies. A vegades, molt poques vegades,  fins i tot jo no m’he reconegut. Les dues de petites érem rosses i els pares ben morens. L’herència del cabell clar és dels avis.

Ha sigut divertit la recerca de fotografies , sobretot dels avis i pares. Estic contenta he descobert algunes coses de mi que no sabia d’on podien provenir.

 

ADRIÀ PACHECO FARRÉS

L’Adrià és el meu cosí per part de mare. És una mica més alt que jo i d’estatura més ample. Té la cara una mica arrodonida però també allargada per la barbeta.  Té unes celles gruixudes i uns ulls de mida normal d’un color molt similar el meu, tot i que el seu marró és més intens. Té un nas ample una mica gran i arrodonit. La seva boca és gran i les seves dents també. Té un gran somriure! Lòbul el té enganxat i les orelles normals. 

 

MIREIA ALZINA RIERA

La Mireia és la meva cosina per part de pare. Ella és més alta que jo i té una constitució més ample. No té la cara tant arrodonida com la meva. Les seves celles són més primes, i quan riu  els seus ulls semblen xinets. El seu nas és petitó i té una boca gran. El lòbul de les orelles el té enganxat i té unes orelles de mida normal.

 

AINA MORAL SALICRÚ (Cosina de part de mare)

L’Aina és un any més petita que jo. És una mica més baixeta i té una constitució prima. La seva cara és allargada i els seus ulls també són molt grans. A diferència de mi a ella  li ressalten molt les pestanyes. El seu nas és gran i arrodonit. El seu nas el té igual que la meva besàvia. Té  uns llavis ben definits i unes dents grans.  Té el cabell molt arrissat i, en canvi, el meu és més llis. 

SARA SALICRÚ ROLDÓS (Cosina de part de mare)

La Sara és amb la cosina que diuen que m’assemblo més. Ella és més alta que jo i de constitució primeta. La seva cara és menys arrodonida que la meva. Té uns ulls grans i marrons també com quasi tots els Salicrú. També té el bonyet al nas i el té arrodonit  i una mica ample (com jo) del final. La seva boca és més gran igual que les dents. El lòbul el té desenganxat i les seves orelles són més grans que les meves. 

 

XÈNIA RIERA SALICRÚ (germana)

Aquesta és la Xènia, la meva germana bessona! Quina? Doncs es  veu clarament!

Però difícilment ens poden distingir per l’alçada ja que les dues som igual de baixes. Si fa no fa les dues pesem igual tot i que jo sóc una mica més ample i les faccions de la cara ella les té més definides. La Xènia té la cara una mica més allargada. Les seves celles són pràcticament iguals que les meves. Però els ulls, deixant de banda la similar grandària, ella els té de color marró verdós i els meus són clarament marrons. El nas és el que tenim més diferent.  Les dues tenim el bony que es veu de perfil però el seu nasset té una forma final més punxeguda, en canvi jo, com el pare, el tinc més ample.  Per la boca no ens poden diferenciar, però pel somriure sí.

Les dents també les té petitones i la barbeta una mica més allargada que jo. Amb unes orelles petites i amb lòbul  també  enganxat s’acaba la comparació així que ja hi ha prous pistes per saber quina de les fotos és ella. Ah.. Em deixava la gran diferència per molts, que és la piga, llàstima que a les fotos no es pot apreciar! 

 

JOSEP RIERA CANTALLOPS (pare)

El meu pare!  Personalment crec que és amb qui més m’assemblo. A la fotografia té 4 anys més. Aquí és bastant més alt que jo. No obstant, de constitució som els dos amples. De jove tenia la cara més allargada (com la de l’avi) i una petita barbeta arrodonida. Els seus ulls són més petits que els meus i pel que fa el color  els seus són més foscos.

Els dos tenim les celles  gruixudes. Té un bon nas, el seu és gran, llarg i recte, com el de l’avi, a diferència d’ell, el meu pare i jo el tenim més ample. La seva boca és petita, igual que les seves dents. Tenim una barbeta arrodonida.

Les seves orelles són més grans que les meves i els dos tenim el lòbul enganxat.

CRISTINA SALICRÚ BIENDICHO (mare)

La fotografia de l’esquerra és la meva mare quan tenia 16 anys. Ella a la meva edat era aproximadament cinc centímetres més alta. Tinc una constitució similar a la seva. Les nostres faccions s’assemblen bastant, sobretot la barbeta. Tenim la forma de les celles molt semblant, també ens assemblem per la grandària dels ulls, per part de mare tots tenim els ulls grans. Marró suau és el color que hem heretat.

 Si ens poséssim de perfil es veuria perfectament el bonyet que hem heretat tots els Salicrú, per tant, és  una altra cosa que fa que ens assemblem, tot i que jo el tinc més ample.

 Ella té els llavis més ben definits i la seva boca és més gran que la meva. Si hi ha alguna cosa que ens diferència de debò són les dents, les seves són grans que alhora de parlar no pot amagar i jo tinc unes dents més aviat petites. Les seves orelles són més gran i lòbul de l’orella també el té enganxat. 

 

MARGARITA CANTALLOPS COLOMER (Àvia per part de pare)

La meva àvia, aproximadament a la meva edat , era una mica més alta i més prima que jo. La seva cara també era una mica arrodonida amb una barbeta una mica punxeguda. Els seus ulls  de mida normal són d’un  color blau gris i la  pupil·la es troba envoltada per una franja d’un taronja molt potent, per tant el meu color marró d’ ulls tampoc l’he heretat d’ella.  El seu nas és aguilenc i té una boca normal. Les orelles són de mida normal però més gran que les meves i lòbul de l’orella el té, a diferència que jo, desenganxat.

RAMON RIERA VERNIS (Avi patern)

En aquestes fotografies el meu avi tenia 19 anys i jo 16. Ell tenia molt bona planta, una estatura normal , en canvi, jo sóc més aviat baixeta . Aquí es veu que la forma de la cara de l’avi és més aviat allargada i jo la tinc arrodonida. El seus ulls tot i no ser molt grans eren  d’un color blau gris preciós, jo he heretat el marró clar de la part Salicrú i els meus són molt grans. Ell tenia el nas allargat i la boca petita. El meu nas precisament no és petit però tampoc crec que sigui com el de l’avi ja que de perfil es veu un petit bony que tenim quasi tots els de part de mare, no obstant la boca jo també la tinc petitona.  A la foto es pot apreciar bé el lòbul del meu avi que està enganxat com el meu. Les seves orelles són més aviat grans, en canvi, aquí no es veu, però jo les tinc petites. 

LA CLONACIÓ!

Clonació

L’article fa referència a la novel·la de Azuo IShiguro No em deixis mai. Tenint en compte el text, sí que pots comentar breument l’aplicació que planteja de la clonació d’éssers humans, si té legitimitat, la realitat que dissenya, les conseqüències, el control, la prohibició o l’autorització, l’acceptació, el rebuig etc.

Aquí ens diu que , en aquest cas, la Kathy és una més de les alumnes orfes i estèrils d’una granja. És un clon cultivat amb l’objectiu de donar òrgans als ciutadans que necessiten un òrgan. Ho enfoca de tal manera que diu que ell no li interessa desenvolupar un clon amb la mateixa intencionalitat que els moderns esclaus replicants d’ enginyeria en el camp genètic. Ell prefereix il·lustrar una realitat que dissenya com la necessitat humana de protegir, estimar..

Busca a Internet alguna referència a l’actualitat del problema (clonació de simis, expectatives de la clonació dels humans amb finalitats mèdiques, legitimitat d’aquestes pràctiques per la comunitat científica) .

És legal clonar un embrió humà per a la investigació mèdica (clonació terapèutica)?

En principi si es realitzés a partir d’embrions sobrants, que haguessin sobrepassat el termini legal d’implantació i es comptés amb l’autorització dels donants del material genètic, la clonació terapèutica hauria de ser autoritzada. El problema és que, a Espanya, hi ha grups -de caire religiós- clarament oposats que controlen aquests mecanismes de decisió a l’administració.

Hi ha alguna llei que ho prohibeixi?

Sí, la clonació reproductiva ja estava prohibida des del 1988 a la llei de reproducció assistida. A més, actualment, està considerada com a delicte pel codi penal del 1995 i està prohibida pel Protocol addicional al Conveni de Drets Humans i Biomedicina que, com s’ha dit, forma part del dret intern espanyol.

 

 

EL GENOMA HUMÀ!

El genoma humà

Fixa’t en les imatges i respon:

-          Quins son els cromosomes més grans: El cromosoma 1

-          Quins son els cromosomes que tenen més gens?  I els de menys gens? A la gràfica surt que la que té més gens és el comosoma 1 i el que en té menys el 21 o l’Y.

-          Els cromosomes més grans són també els que tenen més gens? En aquest cas sí.

A partir d eles respostes anteriors, pots dir si tot el cromosoma està format per gens?

No, si s’expliqués la tercera estructura de l’ADN o ADN superenrotllat veuriem la formació d’aquest cromosoma. Passa per diferents nivells d’empaquetament i és la formació de diverses fases . De fet el cromosoma és l’associació del Corró. Els gens es troben també aquí com en el formació de proteïnes ja qeu sencarreguen de la seva síntesi.

GINÉS MORATA

 

Ginés Morata és investiga sobre la genètica. Els seus treballs se centren en l’estudi genètic de la mosca de la fruita.

L’estudi del desenvolupament d’aquesta mosca ha permès efectuar forces avenços relacionats amb el paper dels gens durant el desenvolupament embrionari en animals. Aquests estudis seran útils de cara el futur per afrontar l’estudi del  càncer i de l’envelliment. Els seus descobriments han estat ben reconeguts i ha rebut diversos premis, com el premi Princep d’Astúries on el jurat va destacar el següent  << Els premiats han dut a terme treballs decisius, a Cambridge i a Madrid . El jurat vol ressaltar amb aquest guardó el valor de l’ecola espanyola de biologia ja que resulta el seu desenvolupament fonamental per a la disciplina a escala internacional. Els treballs de Lawrence i Mrata són essencials per conèixer alguns detalls del procés de formació d’organismes complexos. Que explica el funcionament dels compartiments biològics com a unitats funcionals que regulen  el programa del desenvolupament embrionari. Els dos  científics posen els seus esforços per aclarir els processos morfo genètics que possibiliten estudiar qüestions de notable complexitat. Per exemple funcions de gens altament conservats (insectes, éssers humans), o la formació de llinatges de cèl·Lules que donen lloc a òrgans com; l’ull o les ales.

El treball de Lawrence i Morata proporciona informació sobre fenòmens de regeneració d’òrgans i teixits sobre l’anomenada mort cel·lular programada,.

Explica en poques paraules de què s’ocupa la genètica del desenvolupament.

És aquella genètica que s’ocupa del procés en que la informació genètica  que es troba a l’ADN es renova per determinar les propietats d’un organisme. Les propietats físiques formen el que s’anomena el fenotip. Aquesta part de la genètica també se’n diu fenogenètica. Els caràcters fenotípics son actualitzats per el desenvolupament embrionari de la informació genètica.

 Per què penses que s’utilitza tant la mosca de la fruita en estudis genètics? Tria la resposta correcta:

a)      Perquè les mosques tenen molt poca variació genètica d’uns individus a uns altres.

b)      Perquè el seu cicle vital és molt ràpid i es poden fer estudis amb moltes generacions de mosques.

c)       Perquè el seu genoma és molt gran.

d)      Perquè té molts cromosomes.

És la a) Perquè les mosques tenen molt poca variació genètica d’uns individus a uns altres.

 

 

EVOLUCIÓ DELS CRANIS!

EVOLUCIÓ DELS CRANIS

  

Australopithecus afarensis “Lucy”: Fa 3,2 milions d’anys que la van trobar a 150 km d’Etiòpia.

 

Hem observat que tenia el crani allargat i petit, el seu nas el tenia enfonsat. Uns pòmuls grans i una mandíbula superior gran sortida amb uns grans ullals. 

 

 

Homo erectus modjokertensis: Van trobar aquest fòssil l’any 1936.

 

En aquest fòssil veiem que té una mandíbula bastant quadrada i sortida. Tenia un nas una mica enfonsat, uns pòmuls oberts i un crani d’una mida molt semblant a la nostra, però una mica més ample.

  

Australopithecus boisei: es va trobar l’any 1959. És molt semblant a l’Australopithecus robustus.

 

El crani és petit i estret amb unes “nanses” amples i de retruc els pòmuls estan sortits. Té un nas enfonsat, és gran i ocupa la major part de la cara, per això té els ulls en una zona més alta. Una mandíbula ample.

 

 

 

Homo erectus rhodesiensis: La seva antiguitat és de 300.000 a 125.000 anys. es va trobar per primer cop en el 1921.

 

Homo erectus rhodesiensis tenia un crani petit. Uns ulls sortits i molt grossos, un nas de mida normal molt semblant a l’actual. Aquest crani ha estat reconstruït i desgraciadament no tenim prou informació per saber com és la mandíbula inferior.

 

 

Homo sapiens Neanderthalensis: Visqué a Europa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i fa 28.000 anys. 

 

El crani el tenia gran i uniforme, per tant, no tenia “nanses”. El nas era gran.

 

 

Homo sapiens sapiens cro-magnon: Va existir durant el paleolític fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys.

 

Crani ample amb una mandíbula inferior i superior sortida i petita. El seu nas també és petit i sortit.

 

 

 

Homo Sapiens Sapiens: Les proves d'ADN indiquen que els humans moderns s'originaren a l'Àfrica fa aproximadament 200.000 anys.

 

A diferència dels altres homínids, aquest té un cervell més desenvolupat, amb uns pòmuls ben situats, el nas una mica petit i sortit en comparació dels altres.

 

L'ORIGEN DE LA VIDA I L'ORIGEN DE L'ÉSSER HUMÀ!

ADN NEANDERTAL

1El text planteja una qüestió gairebé de ciència ficció, en referir-se a la lectura actual del genoma neandertal sencer. Cerca a Internet alguna explicació a aquest fet, sobre la manera que tenen els científics d’investigar-ho.

La genètica ha demostrat que l’home Neandertal va evolucionar paral·lelament amb l’Homo Sapiens des d’avantpassats comuns llunyans. Els científics amb èxit han extret ADN de diferents esquelets. Al veure la diferència entre el greu filogenètic entre l’ADN dels neandertals i els homo sapiens, els investigadors suggereixen que les dues espècies van sorgir de llinatges separats farà aproximadament uns 400 mil anys. Per exemple l’ estudi del material genètic procedent d’un queixal de nen neandertal ha pogut concloure que  no es un avantpassat directe de l’ Homo Sapiens.                  

 

2.Busca també per la xarxa les característiques que se suposa que diferenciaven el comportament i l’estil de vida de neandertals i Homo sapiens, i que alguns científics apunten com  una de les causes de l’extinció dels primers.

Els neandertals els podem situar en boscos oberts o en sabanes la seva dieta era reduida, la seva relació social es diferencia molt amb el de l’ Homo Sapiens per simple fet que els altres eren mol agressius. En canvi els Homo estaven acostumats a un lloc més de gespa, estepa.. Ells menjaven més equilibradament i eren més socials. Les causes de l’extinció podrien tenir a veure a causa de canvis climàtics, falta d’alimentació i com que no sabien comunicar-se bé això dificultava la supervivència.

 

 

CREACIONALISME

1.Que defensen els creacionistes?

Defensen i pensen que l’Univers i totes les coses han estat creades per un acte creador, Déu.

3.En el text anterior es refereixen al museu com un temple de fonamentalisme cristià. Explica a què es pot referir aquest concepte.

Designen nom de temple per donar-li un valor més gran en aquest museu, tot i que no deixa de ser un museu on només accepten i defensen les creences religioses i refuten la ideologia de Darwin.

4.Aporta alguna reflexió personal sobre els riscos que suposa el creacionisme, i la influència que podria tenir en l’evolució i el desenvolupament de la societat internacional.

No estic a favor d’aquesta creença així que la meva opinió no serà a favor. Crec que si la tinguéssim com a ideal no necessitaríem investigar res més  ja que tot està escrit. Ens veurien des de fora com una societat estancada sense voler acceptar, si més no,  per aquells que ho podrien veure i comprovar, la realitat.

EL REGISTRE MOLECULAR DE L'EVOLUCIÓ

El registre molecular de l’evolució

Gràcies a l’avançada tecnologia de la biologia molecular es possible estudiar l’evolució en un nivell més íntim que hi ha. L’ADN

L’ADN conté molta informació sobre la historia de l’organisme degut que els gens canvien per mutacions.

Al comparar dos organismes (per exemple; l’home i el ximpanzé) observem que les diferencies del seu ADN és menor el que hi ha en qualsevol d’ells i l’orangutan. Concloem doncs  que la divergència entre les dues espècies és més recent entre el ximpanzé i l’orangutan. És a dir el nombre de les cadenes d’ADN o de proteïnes és proporcional a la distància evolutiva entre les espècies.

Els estudis moleculars tenen avantatges sobre l’anatomia comprada i d’altres disciplines clàssiques.

1-    La informació és més fàcil de quantificar; El nombre d’elements diferents pot ser exactament determinat comparant les cadenes d’ADN de les dues espècies.

2-    És possible fer comparacions entre individus diversos. L’anatomia comprada es totalment inadequada per determinar el grau de diferencia entre aquelles espècies i es perfectament possible mesurar aquestes en una molècula determinada com un citocrom c.

3-    El nombre de característiques que es pot comparar. Una persona té 3.000 milions de nucleòtids en el genoma i poden constituir molts mils de gens diferents. Només cal estudiar un nombre gran de gens per arribar a conclusions més precises.

 

ELS OLIGOELEMENTS

ELS OLIGOELEMENTS

Els bioelements son els elements químics que es troben a la matèria viva. Segons la seva abundància  es poden distingir dos tipus de bioelements;  Els bioelements plàstics, que son els onze bioelements que constitueixen el 99% del pes de la matèria.  Els restants  son els Oligoelements, son els que es troben en proporcions inferiors al 0,1%. No hi ha una relació  directa entre abundància i essencialitat.  Per exemple, alguns oligoelements son indispensables ja que no tenen funció estructural, sinó catalitzadora és a dir que fan d’ acceleradors en les reaccions químiques. 

En els oligoelements gràcies a les seves funcions cal esmentar;

El Ferro: És necessari per sintetitzar l’hemoglobina de la sang,  forma part de la cadena respiratòria.   La seva facilitat per oxidar-se  li permet transportar oxigen a través de la sang canviant-se amb l’hemoglobina per formar oxihemoglobina. Es necessita en quantitats mínimes ja que es reutilitza i no s’elimina. La seva absència pot provocar anèmia. 

El Zinc:  és un element químic essencial per a les persones , ja que , intervé al metabolisme de les proteïnes i dels àcids nuclèics , estimula l’activitat de 100 enzims . Col·labora en el bon funcionament del sistema immunitari, necessari per la cicatrització de les ferides. També s’associa a l’acció de la insulina, que regula al concentració de la sang.

El Coure:  És necessari per formar l’hemocianina, pigment respiratori de molts invertebrats, així que el podem obtenir a partir d’alguns vegetals etc.

El Cobalt: És el component central de la vitamina B 12.

El Manganès:  Té un paper tant estructural com enzimàtic. Actua com a factor del creixement .

El Liti: Actua incrementant la secreció dels neurotransmissors i per això afavoreix l’estabilitat de l’estat d’ànim.

El silici:  Dona rigidesa a les tiges de les gramínies i dels equisets.

El Iode: És necessari per formar l’hormona tiroxina, responsable del ritme del metabolisme energètic.

El Fluor:  Es troba a l’esmalt de les dents i també en els ossos per donar-li resistència.

El Bor: Té un manteniment de l’estructura de la paret cel·lular en els vegetals.

El Crom: Potencia l’acció de la insulina i afavoreix l’entrada de glucosa a les cèl·lules.

El Seleni: El diòxid del seleni és un catalitzador per l’oxidació de la deshidroxidació i hidroxidació dels compostos orgànics.

El Vanadi: És un element essencial en alguns organismes.