EL COS HUMÀ
El cos humà
El cos humà és l’estructura més complexa del nostre planeta
Al centre del cos hi ha una estructura molt ingeni osa, forta i fa que ens podem moure lleugerament. L’esquelet esta format per 206 ossos rígids, manté el cos recte i forma una estructura protectora al voltant dels òrgans interns . L’òrgan mes vulnerable rep una tensió especial és el cervell que està protegit com si formes un casc protector natural tot per ossos.
El fèmur ,per exemple,és un os molt dur aquest és un dels que funcionen millors i estan formats per rebre impactes durs.
Un Gusatvo Eiffel construí la gran torre de París. Es va guiar per l’estructura del ferro dels ossos , només n’aplicà allà on havia de ser més resistent perquè si ho aplicava a tot segurament cauria pel seu propi pes. Però a diferència de la torre Eiffel els nostres ossos no estan clavats a qualsevol lloc i han d’ estar preparats per tot tipus d’impactes.
En el cas de l’ impacte les cèl·lules agregen una capa de substància líquida i s’enforteix per reforçar –la. Les zones sense tensions no necessiten ser tants resistents i les cèl·lules oses remodelen l’esquelet constantment per enfortint-lo a les zones que mes el necessita i alleugerir les zones on pot permetre-ho.
L’ òrgan més gran del cos pesa uns 4kg i té un volum de 2 metres quadrats. Aquest és la pell la part de la pell que es veu són cèl·lules mortes que s’exposen de tal manera que fan el cos impermeable per impedir que l’aigua de dins s’escapi i que entrin substàncies químiques. És una barrera també flexible (en el cas de les dones embarassades) . La pell es un òrgan actiu amb una funció vital i és que mante el cos fred. A baix de la superfície de la pell hi ha moltes glàndules que controlen la temperatura ( quan fem esport i suem produïm molta calor i podríem bullir fins a tres tasses de te ) aquetes glàndules fan que quan la suor s’evapora redueix al calor corporal i refreda el cos .
Quan ens fem una ferida tallem cents de vasos sanguinis inundant la ferida amb sang. Unes petites cèl·lules (plaquetes) s’agrupen i formen tampons temporals que redueixen la pèrdua de sang. Cadenes de proteïnes formen una malla ajustada que atrapa les cèl·lules de la sang i forma crosta. Aquesta es contrau intentant que els extrems de la ferida s’aproximin finalment cau i deixant una pell nova.
L’ informació mes important per el control del nostre equilibri procedeix del nostre cervell. Tenim uns petits cristalls al centre de ‘oïda interna que depenent d’on ens inclinem produeixen uns sons que s’emeten cap el cervell per avisar-lo.
L’únic límit és que necessita la gravetat per funcionar. Els problemes poden sortir quan estem a l’espai exterior ja que ho veiem tot diferent no hi ha gravetat i els cristalls de l’oïda interna deixen de funcionar o funcionen diferent. Els astronautes en les missions especials al moment que mouen el seu cap noten que el seu cos també es mou, i poden estar setmanes sense superar aquesta desorientació.
Per què no els sigui molt de nou, els preparen per que puguin caminar allà sense que s’hagin d’esperar tres o quatre setmanes per habituar-se.
La mà és una peça clau del nostre cos, ens és molt útil però no sempre ha sigut igual, la mà ha evolucionat. Una Doctora ho investiga amb la ‘Lusi’ (un avantpassat) i ens diu que abans tenien els mateixos músculs similars als nostres i la mateixa massa muscular segurament així que podien agafar objectes amb força .
Tot evoluciona, ja s’ha construït la mà robòtica . La mà de la NASA servirà per fer diferents tasques fora de la nau que els humans ens seria perillós. La ment humana la guiarà a partir d’uns mecanismes.
Per fer qualsevol acció amb les mans, la ment ha d’enviar milers de senyals nerviosos cada segon. El cervell es capaç de fer-ho gràcies a que processa l’ informació i es comunica d’una manera única. Hi ha milions i milions de connexions i totes es fan en silenci.
El ment també és capaç d’experimentar mil situacions a través dels sentits.
El tacte té molts sensors sensorials i tot ho percep.
El sentit de l’oïda també té teixits especials i té uns cartílags a banda i banda de la cara. Les ones sonores que entren per l’oïda fa vibrar el timbre en diverses freqüències d’acord des d’on rep el so això ens ajuda a saber don prové el so.
A la superfície de la llengua disposa de 9.000 detectors químics de glàndules gustatives disposen d’una sola substància per saber si l’aliment es dolç salsat...
Podem distingir molts olors diferents que el llenguatge no pot distingir. Les molècules que respirem van a una part sensitiva del nas on els receptors detecten i especifiquen. Cada terminació nerviosa hi ha uns receptors que reaccionen només a un tipus específic de molècula. Quan aquestes queden atrapades allà , ells deixen anar impulsos elèctrics i les senyals van a parar al cervell. És aquí on podem recordar olors i fins i tot ens pot canviar l’estat d’ànim. Podem dir doncs que olorem amb les ments.
El sentit de la vista també és important. I ocupa un espai més gran dins del nostre cervell. Qualsevol imatge que impacte a la retina deixa anar una ona d’activitat elèctrica que viatge i arriba al cervell o a la ment en fraccions de segon i detecta el color, angle , forma , moviment, i profunditat tot això individualment però fàcilment ho engloba en un conjunt que entenem .
A la Universitat de Manchester estan estudiant una nova manera de fer veure a les persones segues a partir de sons poden interpretar representar imatges i tot això a partir d’uns mecanismes .
Els i fan escoltar una cançó i ells interpreten l’ imatge.
Un biòleg es fixa en l’ investigació de les cèl·lules. Diu que tot esta format per cèl·lules incloent el cervell que envia senyals elèctrics d’una a una altre perquè puguem pensar.
La part més important d’una cèl·lula és el nucli. Aquest es troba al centre de control on hi ha l’ ADN que informa a la cèl·lula com organitzar la seva infraestructura.
La paret li permet apropiar-se de les substàncies que necessita per esta viva , les cèl·lules les atrapen i les envolten a unes bombolles de càrrega anomenades vesícules. Viatgen en una espècie de vagó que les bombolles arriben en uns segons depenent de l’objectiu on es dirigeixin. Si han d’arribar a baix el peu poden durar fins a 4 dies. Quan arriben aquest lloc particular que han estat guiades es desinflen i buiden la càrrega.
Les cèl·lules també controlen les nostres activitats. I donen senyals perquè es repari per exemple la ferida del cos.
Els nostres pensaments es podran saber a partir de càlculs específics i/o en termes de molècules i cèl·lules ?
Hi ha alguna cosa més enllà, les nostre experiències i memòries que fan que siguem qui som! Per això som les maquines més complexes de la natura.